CAJEI: Festes Fort Pienc 06

Què petit és el món, diria.
A escasa distància de la meva feina, una festa, on tocaven High Times, grup d'ska, de la meva vila, de la Vila de Gràcia.
Poca gent; poca, però maca. Noies de totes les edats amb diferents posats, i totes maquíssimes.
Noies amb qui t'agradaria compartir alguna cosa més que mirades! El mateix passa amb ells, els nois. Nois també de diferents edats i estètiques; i als que també a la seva manera trobes atractius.

Els petits moments d'intercanvi de paraules -per demanar o donar una cigarreta, per comprar una cervesa- tenen quelcom de màgics. Normalment cordials i expressius; amb poques paraules s'enten tot. Persones que viuen en altres mons, però que són com el teu.
Tots diferents, tots iguals. Cadascú per separat, però junts d'alguna manera; tot i que no tant com caldria. De vegades penso que arribarà el dia on podràs assistir sol i acabaràs acompanyat i passant-t'ho d'allò més bé, sense dificultat, superant sectarismes, grupúsculs i recels. Per què estarem tan segmentats si tots som tan iguals!?

Vaig gaudir també d'una sensació nova fins ara. Veure de cop 3 cares que havia vist recentment en fotologs. 3 desconeguts. Ella i ell i ella. Fruit d'aquells moments que navegues de bloc en bloc i de fotolog en fotolog, observant amb atenció gent llunyana que mostra històries properes. I he de dir que ja em sonaven, però els mires amb més interès després de veure'ls en un fotolog. I sense tenir sentit algun, intentes que no et reconeguin, penses que et veuran i et vindran a dir que t'han reconegut!! Però no pot ser, no. Quina xorrada.
I és que sovint la imaginació corre depressa, per davant de la racionalitat. La casualitat també ajuda. Sobretot si veus que es posen davant teu a fer-se una fotografia, en la que tu hi surts al darrera! Penses que ho fan a posta per capturar la teva imatge, "seran cabrons!" penses, i et gires per amagar la cara. Com sempre.