A la plaça del Sol

M'estava mirant els gossos que m'envolten. Quant fàcil és per ells l'estada a la plaça. Arriben, passejen i corren sense complexos ni miraments. S’ensumen entre ells i decidiesen qui vol anar amb qui i què fer, tot amb absoluta naturalitat. Tot i que segurament no s’havien vist mai abans.

Just pensava en tot això quan a escassos 2 pams de mi, un d’ells –de color negre- s’apropa per darrera a un altre –de color blanc-, i som-hi. Ja sabeu que vull dir.
Mentre em preguntava per què aquests 2 gossos –i 2 més que no participen en la orgia- pul•lulen precisament pel meu voltant, l’olor a shawarma del tio del costat em dóna la resposta.

Però bé, tampoc és això. No és pas que jo vulgui venir, mirar, ensumar, triar, .... i apa! endinyar-li a qui em vingui en gana! No! No dic que de vegades pensaments d’aquests no passin pel cap, però no, definitivament no és això el que vull.

Però una mica més gossos si que podriem ser.