Estatuts? No, gràcies

Carta oberta al encara president de la Generalitat de Catalunya.

Senyor Maragall, un cop vist l'apassionant contingut del que ha quedat de la proposta d'Estatut que vostè, els seus i d'altres van fer, m'adono que la meva tragèdia personal es contradiu amb aquest Estatut, i és per això que li demano obertament que actui amb celeritat per posar fi a aquesta angoixa; dins del marc constitucional, és clar.

A l'article 4.2, els poders públics de Catalunya han de promoure les condicions per tal que jo pugui gaudir de llibertat i igualtat, i que aquestes siguin reals, i que es faciliti la participació de tothom en la vida cultural i social, i que s'ha de promoure la conservació de la nostra identitat.
Com vol senyor president que jo em senti igual als altres si a cada cantonada veig parelles romanticones exercint la seva llibertat a estimar-se, mentre jo els miro i ploro per dins? Quina mena d'igualtat és aquesta? Què estan fent els poders públics per facilitar la meva igualtat i promoure que jo pugui conservar la meva identitat? Si això vol dir que em perpetui fent-me fotografies i penjant-les al carrer com a mínim em regalarà una càmar digital -Nikon D50 a poder ser- oi? Tot i que no crec que sigui això.

A l'article 4.3, s'ha de promoure l'equitat de gènere.
Doncs jo veig arreu com les noies gaudeixen sempre d'una cort de moscons que les sobrevolen amb intencions prou conegudes, i a mi no em sobrevola gaire més que la boira del porro que em fumo.

A l'article 6.2, tothom té el dret d'utilitzar la llengua.
No entraré en detalls pujats de tó, però a part dels cucurutxus de xixona que lleparé amb l'arribada del bon temps, la meva llengua està majoritàriament malaguanyada.

A l'article 15.2, tothom té dret a viure amb dignitat i a desenvolupar la seva capacitat personal.
Això voldria jo, desenvolupar les meves capacitat personals, i amb dignitat. I no em digui que les puc desenvolupar a la N-II per 50 euros. Clar que ho podria fer, i podria ser digne si això és el que vull, però com no ho és, arribats a aquest punt, és clar que no seria digne.

A l'article 22.1, dret al desenvolupament de les nostres capacitats creatives individuals i col·lectives.
Les meves capacitats creatives individuals ja les tinc dominades, ara m'agradaria desenvolupar les meves capacitats creatives col·lectives. I tinc capacitat de crear a diari -a menys que esitgui costipat o molt cansat-, ara em falta l'oportunitat que vostès m'han de donar per garantir el meu dret.

A l'article 41.3, les polítiques públiques han de garantir que s'afrontin els actes de caràcter sexista.
Això opino jo també. Cada cop que els xulos de discoteca i els guaperes passejen amb aires sofisticats i prepotents -com els coloms quan fan gro-gro-gro davant de les colomes- s'està produïnt un acte marcadament sexista. Cada cop que aquests orangutans vomiten lloançes tòpiques i sobades, cridant l'atenció de les colomes, i cada cop que s'exhibeixen com un gall indi davant la seva víctima, s'ataca d'arrel la dignitat de la dona. I no veig que s'afronti de cap manera. És més, diria que a els que es comporten així, els hi va millor.

A l'article 55.1, el Parlament representa el poble de Catalunya.
Avisi'm si us plau quan estigui disponible el meu representat. Si és una noia a veure si em pot fer arribar el seu telèfon. I si és un noi, també, no sigui que violi l'article 41.3.

A l'article 134.1.a, foment i implantació de l'activitat física i de l'esport.
Ben conegut és que no hi ha millor activitat física que l'acte sexual, i no parlo pas de 5 minuts de mete-saca. Ens referim a tota la seva dimensió, des dels preliminars més romàntics -sessió de cuina casolana, concert, etc- passant pels primers petons i carícies, carícies i xarrups de més intenstiat, i acabant com tots sabem, fent-ho esperar tan com sigui possible. Més llarg, sa, apassionant, desestressant i natural que un partit de futbol i un de basquet seguits.
Tot i així la proposta d'Estatut sembla que s'encamina cap a d'altres esports més minoritaris, menys divertits, i per descomptat gens sans; fins i tot perillosos. Que preguntin als botiguers de les Rambles a veure què en pensen de la copa d'Europa.

A l'article 162.3.b, ordenació, planificació i execució de les mesures i actuacions destinades a preservar i protegir la salut en tots els àmbits.
La meva salut mental i física es deteriora cada dia passa. No en tots els àmbits, però si en alguns de molt rellevants. No només no està protegida ni preservada en cap aspecte, si no que més aviat sembla en molts casos que es troba atacada; per la falsa moralitat i per la religió. I aquests últims 'valors' si que estan protegits per estatuts i ordenances cíviques per exemple.

A l'article 166.4, promoció de les famílies, mesures de protecció social.
Si tal promoció -ja reconeguda a l'article 9 del vigent Estatut- fos certa, ja no estaria escrivint aquesta carta, així que no veig motius ara tampoc per fiar-me.

Molt honorable president Pasqual, molt em temo que si la meva situació no canvia d'aquí al proper mes de juny, em veuré obligat a votar NO en el proper referèndum de consulta sobre l'aprovació del que queda de la proposta d'Estatut que va sortir del Parlament.


Atentament,
Desgraciat.