dimarts, d’octubre 16, 2007

Per cagar-se!

Una gastronteritis viscuda en trista foscor i soletat m'ha portat al meu propi blog. O ex-blog, o el que sigui. No sé per quin motiu vaig deixar d'escriure ni per quin motiu vaig desaparèixer d'aquest món desgraciat. Potser volia fugir de la meva part desgraciada, però no ho he aconseguit i al final hi tornes a caure.

La profunda desgràcia no ha canviat ni un mil·límetre des que vaig deixar d'escriure. No airejar aquí les desgràcies en format tragi-còmic potser et fa més seriós i malaltís. Més miserable en el fons.

Segueixo mancat de moltes coses, les mateixes que abans, i més. He agafat un camí solitari i m'he proposat superar-ho tot sense ajut de ningú. Al final sempre arriba un moment que et vens avall.

Ara, amb mal de cap, mal de ventre, malestar, torticulis i una visita al sr.Roca cada poques hores, no he pogut resistir donar-me una mica d'aire escribint en aquest bloc abandonat que ja només jo llegeixo. Autocompasió.

Passar dos dies malalt i sol en la teva pròpia foscor és una desgràcia difícil d'explicar. Et fa sentir gran. Et fa pensar en la gent gran. Et fa venir plorera.