diumenge, d’agost 27, 2006

Aire

Fa dies que la roda davantera de la meva bici té menys aire que els pulmons d'un canari. O setmanes.

Coneixedor que la meva prehistòrica bici funciona amb un sistema antic, durant els últims dies m'he decepcionat en diverses ocasions al veure que els tubets d'aire de les benzineres són només pels models nous -que van igual que els cotxes- i he perdut el temps de benzinera en benzinera.
Avui m'he decidit a remoure el armari, cercant la manxa. L'he trobat i he baixat tot feliç a inflar la roda.

Quina cara d'imbècil em deu haver quedat quan al desenroscar el tap he vist que era dels nous! No recordava que havia canviat la càmara fa un temps.
Total, que segueixo amb la roda desinflada, i he perdut un munt de temps visitant benzineres on podria haver inflat la roda, i no ho he fet.

La història no té més gràcia ni més desgràcia, però és una metàfora de la vida mateixa. Tot s'hagués arreglat comprovant el que creia saber.
Quantes vegades ens hem equivocat i hem gastat un munt de recursos que podriem haver estalviat amb una inversió mínima!

La moraleja és fàcil: Som i serem (burrus).

7 Comments:

  • Quanta raó que tens, desgraciat. A mi coses d'aquestes em passen molt sovint XDDD

    By Anonymous Anònim, at 19:46  

  • Si de tant en tant preguntéssim o comprovéssim, simplement, allò que donem per suposat... no ens fotriem tantes hòsties, segur

    By Blogger Alepsi, at 21:24  

  • bé, la vida ja és així...

    By Blogger maduixot, at 21:35  

  • L'orgull o la falta de consciència de l'orgull que sovint ens bloqueja...

    By Blogger dbartulos, at 22:00  

  • El millor de tot plegat és que la roda, com la vida, malgrat tot el que t'ha passat, sempre tens possibilitat de tornar-la a inflar.

    By Anonymous Anònim, at 15:30  

  • Hosti, quina bona reflexió, anxoveta!

    By Blogger Alepsi, at 18:38  

  • wenas, doncs mira per on, que això em pasa a mi cada dia, i de vegades és més complicat renovarse del que creiem! m'ha molat el teu blog, si no et fa res, t'afegirè al meu, okis?

    Una abraçada...

    lomemusic.

    By Blogger l'home de la musica, at 02:33  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home