dilluns, de juliol 03, 2006

Paranoia

He saltat del llit, i tan ràpid com he pogut m'he vestit amb qualsevol cosa i he fotut el camp de casa. Estic en perill.
Pel carrer no hi ha gaire gent, són les 6 del matí del diumenge, però els pocs que hi ha em miren de manera sospitosa.

Tot neguitòs m'he afanyat a deslligar la bici. Mentre ho feia un home d'aspecte desagradable -americana, camisa, corbata i ulleres de sol- s'ha parat prop meu i m'observava de manera inquietant. No he tingut altra opció; he tret la pipa i li he clavat un tret al cap.

Amb els nervis en augment he aconseguit pujar a la desganyotada bicicleta després de 2 o 3 intents fustrats. He pedalat tan fort com he pogut travessera enllà, fins arribar al Pg Sant Joan. Pel camí he notat que perdia alguna cosa, que finalment he descobert era una sabatilla, al veure el meu peu despullat; i sangrant.
Tot llençat Pg Sant Joan avall el vent em colpeja la cara i m'aixuga la suor i les llàgrimes. En arribar a Diagonal paro a pensar que m'he oblidat de vigilar els semàfors.

Em giro alertat pels meus sentits, noto una presència misteriosa que em torna a posar histèric. En efecte, veig algú a uns 100 metres que corre cap a mí, a peu, però a gran velocitat.

Pedalejo desbocat tan fort com puc. S'estripen els pantalons, em salta la cadena de la bici i em fereix una cama. Els frens no funcionen. No em puc girar a mirar. No sé la raó, però sé que si em giro moriré.

En escasos segons arribo a la Plaça Tetuán, que he d'atravessar per dins. Bordejar la plaçoleta interior per un tros de terra ple de forats i pedrots, sense frens, un peu descalç, la cadena fora i algú que em persegueix, em fa perdre el control, i m'estampo brutalment contra un arbre.

Mentre crec que estic mort, sento sonar un mòbil. Obro els ulls, soc a la meva habitació, tot suat, la cama dormida. Contesto. Merda, em toca anar a la feina a arreglar un marronàs. Són les 6 del matí de diumenge i estic viu. Fa escases 2 hores que m'havia ficat a dormir, i estic a la horrible fase II de la borratxera, aquella en que ja no estàs gens alegre, tens molt mal de cap, un cansanci esgotador i una mala òstia que si em trobo un tio amb americana, camisa, corbata i ulleres de sol un diumege a les 6 de la matinada, li volo el cap.

Agafo la bici, al costat de mercat, Travessera enllà fins a Pg San Joan, cap avall... Plaça Tetuán, un tros més... i ja hi soc...

8 Comments:

  • real com la vida mateixa...

    By Blogger Dessmond, at 13:33  

  • kins somnis tan angoixants tens... :S

    By Anonymous Sara, at 16:07  

  • mentre no sommiis que vas de part dues vegades la mateixa nit, no sabràs el que és un malson!! :s
    encara estic pensant en les possibles interpretacions... aix

    By Blogger maduixeta, at 18:38  

  • :-O ja se q vols dir, maduixeta... jo he somiat bastants cops que estava de 9 mesos o que m'hi acabava de quedar :'(

    By Anonymous Sara, at 18:44  

  • sí, sara... doncs imagina't dues vegades la mateixa nit!
    xD
    un dia faré un bloc només pels meus somnis, pq telaaaaaaa :p

    By Blogger maduixeta, at 19:29  

  • Ara fa temps que no recordo què somnio... però crec que no he tingut mai malsons d'aquest tipus... només un de molt recurrent quan era petita: ma mare i ma germana em perseguien amb un ganivet....

    By Blogger Alepsi, at 22:16  

  • O.o aquest somni...uf...no hi tenies gaire confiança, en ta família, no? xD

    By Anonymous Sara, at 18:33  

  • Jajajja! Jo crec que sempre he estat una mica gelosa de ma germana. És la peque, és més fràgil (diuen), necessita mimos... suposo que devia tenir relació amb això, no? Jajajajaja!

    By Blogger Alepsi, at 09:25  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home