dimecres, de setembre 13, 2006

Dat pel cul

Guiada pel glamour que produeix veure un 'jove' fumat i notablement ebri assegut al terra d'una plaça al festival del teatre al carrer de Tàrrega amb una cervesa de litre al davant; una noia amb sandàlies, faldilleta curta i una samarreteta que mai ningú li dirà samarreta ja que li faltaven 2 hectàrees per ser-ho, s'acosta vacil·lant.
Mentre l'adrenalina s'escampa per tot el cos més ràpida que la moto del cabronàs del Pedrosa, ella em dirigeix la mirada i s'acosta segura cap a mi.

Ella: Hola!

Jo: H..o..l..a..

Ella: Aquest got (referint-se al got de cervesa de litre encara mig ple) ens aniria de fàbula (venia amb 2 amigues més).

Jo: Ah si?

Ella: Si!

Ella: ...
Comença a xerrar però no tinc molt clar si he oblidat el que va dir o és que l'admiració per aquella noia perfecte em va imperdir enterar-me de res.
Intento reaccionar.

Jo: I per a què vols el got?

Ella: ...
No sé si no em sent o jo he sommiat que parlava i no ho vaig fer, però segueix dient no sé què mentre intento mantenir la vista prou alçada per no baixar del seu coll exhuberant.
Torno a intentar donar senyals de vida intel·ligent.

Jo: I per a què vols el got?

Ella: Per fer una barreja. Però encara us queda cervesa... Si no us importa m'espero que l'acabeu.

Jo: No, no...

Ella seu al meu costat. Per seure es recolza a la meva cama. Se'm talla la respiració. Noto que estic blanc com un cadàver.

Ella: ...
Diu més coses que no recordo. Les seves cames nues perfectes, a escasos centímetres de les meves, aconsegueixen massacrar la meva capacitat d'autocontrol -que crec bastant alta-, i la mirada em traeix en diverses ocasions. No sembla importar-li. Ans al contrari. Sovint acompanya les seves paraules tocant la meva cama, on concentro totes les meves capacitats sensorials. Crec patir un derramament d'adrenalina.

Jo: ...
De cop recordo que porto una ampolla d'aigua buida a la motxilla, i li ofereixo, no sé amb quines paraules.

Ella: ...
Es mostra satisfeta per l'ampolla i l'agafa. Treu unes tisores del bolso i retalla el cap de l'ampolla.

Durant l'operació ampollar no parar de xerrar. Els seus ulls semblen els d'un àngel enviat a la Terra pel dimoni.
Intercanvi de noms, poblacions i edats, propiciat per ella.

Del que recordo, ve a dir, no sé molt bé com, que llàstima que l'home del parking tinguès 2 filles, ja que no l'importaria fer-li un favor. Es succeixen comentaris d'aquesta temàtica, donant a entendre que "busca a Jack". Tot adobat amb tocaments de la meva cama que em mantenen en tensió. Aprofito per examinar-la de dalt a baix cada cop que es gira per mirar o parlar amb les amigues. 13 sobre 10.

Mitja ampolla de whisky i una mica de coca-loka que duien en una ampolla petita -crec- de coca-loka converteixen l'ampolla d'aigua en contenidor d'una barreja que tumba de la pudor a alcohol que fa.

Jo: Si beveu això, morireu.

Elles: ...
No sé molt bé com, el tema de morir es converteix ràpidament en parlar de ligoteo -de nou-.

Se succeixen les seves paraules, les mirades, els tocament de cama, i els meus intents infructuosos de participar activa i intel·ligement en la conversa.
Em sento confús. Cada cop que la miro veig una noia preciosa, allò que en diriem sense dubtar "TIA BONA"; una d'aquelles noies que cap home al món li podria trobar un defecte. I no exagero. Em pregunto que cony fa al meu costat, i em començo a plantejar opcions sense sentit.
En algun moment de la conversa...

Ella: Que sou "dats pel cul"?

Jo: "Dats pel cul"? No sé què vol dir això!

Elles: -riuen-
Elles: (dirigint-se a ella) tia, que a saco vas!

Ella: no sé... no sé... és igual...

Jo: Bé... no sé si ho soc...

La situació s'allarga, seguint la mateixa tònica.

Una d'elles (que en algun moment abans havia dit alguna cosa així com que buscava dones): Ties, anem a algun lloc, no? No vindrem a Tàrrega per estar segudes bebent i fumant, això és el que fem sempre.

Ella: -Canvia de tema, però no recordo el tema-

Una d'elles: -insisteix en anar algun lloc-

Elles: -no és ràpid ni fàcil, però coincideixen en anar algun lloc, tot i que no saben quin-

Ella: -s'aixeca la última. Un cop en peus, no sé que fa, però el seu bolso acaba del revés, i per efectes de la gravetat, tots els objectes del seu interior, cauen al meu costat-

Elles: -riuen-

Ella: -S'acota a recollir els objectes. Es recolza a la meva cama. Recull coses. L'ajudo. S'aixeca-
Ella: Va, veniu amb nosaltres a algun lloc!!

Jo: -Miro el meu company -feliçment casat-, posa cara de "no em puc aixecar, millor ens quedem a fer uns porros i d'aquí 1 hora ja veurem". Crec que no mou ni un dit per transmetre el missatge visual, però em fa l'efecte que m'acaba de fotre una patada als collons mentre estava distret-.
Jo: Buf... no... ens quedem aquí.

Insisteix un cop més, i inexplicablement torno a expresar la 'meva intenció' de quedar-me.

Ella: Bé, com vulgueu... -o alguna cosa similar-

Elles: -Marxen cap amunt-.
Ella: -Al arribar a la cantonada, just abans de tombar, es gira i em mira-.

Quedo aturdit. 3 minuts més tard començo a reaccionar. El company em fa saber les seves sospites: "dat pel cul" vol dir homosexual. Em maleixo mil cops. M'afanyo a proposar d'anar a alguna banda. Hi anem. Sense intercanviar paraula ni senya gestual alguna, seguim intuitivament el mateix camí pel qual un tros de la meva juventut s'acaba d'esfumar. No la tornaré a veure en tota la nit, però la sensació de "totalment dat pel cul" que m'acompanya la resta de la nit, evita que la pugui oblidar.

15 Comments:

  • No és pot anar tant malament, que despres és perden oportunitats XD

    By Anonymous doommaster, at 09:30  

  • Estigues content, home. Podries haver acabat ajuntant llits en una habitació per tal que dormissiu tots plegats, omplint-te el cor de tendresa acariciant-la i fent-li petons, preguntant-te què deu fer amb el braç que passa per sobre teu, descobrint que li està fent una palla al teu amic, marxant de l'habitació pensant: puta de merda... I més tard dient-te: què burro que sóc!

    By Anonymous corto maltese, at 11:22  

  • Desgraciat, aquest tipus de companyies no et convenen!!! Acabaràs en un forat de perdició. Per cert, l'amic aquest, vaya un, oi?

    By Anonymous antiquari, at 11:45  

  • desgraciat no vull tornar-te a sentir queixant-te de que les noies no et fan cas!!!! :@ xDD :D

    By Anonymous Sara, at 14:04  

  • desgraciat, jo estic d'acord amb la sara!! :P

    By Blogger maduixeta, at 19:03  

  • Desgraciat... la tia aquesta era tonta. I les seves amigues més. Ja t'ho dic ara. Au, m'he quedat sense paraules, després de llegir-te... res, m'apunto a l'amenaça de la maduixeta i la sara! xDDD

    By Blogger Alepsi, at 19:04  

  • Clar, si en el fons no soc un desgraciat, soc un agraciat, però gilipolles del cul!!
    Ja em sento molt millor.

    By Blogger desgraciat, at 21:23  

  • Aaaaaaaaaaaaaaaaaai!

    :/

    By Blogger Alepsi, at 21:37  

  • va home, tu de gilipolles no tens res!!

    By Blogger maduixeta, at 22:02  

  • vinga desgraciat, no diguis això.... no treguis les coses de polleguera: qualsevol noi (o gairebé qualsevol) s'hauria "espantat" davant una tia tan a saco... ¬¬' A mi em ve un pavo amb aquest rotllo i com a mínim surto corrents! :p

    By Anonymous Sara, at 18:10  

  • Pero explicam una cosa!!!
    I tu no podies agafarla de la cintura i edinyar-li una peto d'aquells de peli??? perque jo no soc en sherlock holmes, pero diria, que mes clar no t'ho podia demanar!!!!

    Aix... i es que tant porro...;) jejeje

    By Blogger l'home de la musica, at 10:16  

  • Aquestes coses passen un cop a la vida, i normalment ens maleïm, però pensa que la noia anava força de sobrada.

    Que no val la pena i que se'n aprofiten del seu encant físic per treuren's coses!

    By Anonymous Jordi, at 15:39  

  • Passa de tot, DESGRACIAT. aquesta tia és de les que després et deixen tirat com un clinex. Mereixes més!

    By Anonymous anxoveta, at 19:42  

  • Punto 1: no sé si coneixes l'agoritme justerini and brooks (J&B) ke diu alguna cosa així com "quant més beus, més bones estan les ties que t'envolten", o bé "quan més beus, menys criteri tens". O sea ke ja saps.

    Punto 2: em fa la impressió ke akesta doneta és del génere vulpes vulpes, o sea "zorrilla", o "zorra" per a ser més exactes. Per tant, allò que estava fent amb tu es diu "zorrear", o sia que no et sentis malament ja que és molt probable que no fossis la primera ni la seva última víctima...(akella nit...)

    Punto final: escrius força bé: si aconseguissis relaxar-te, deixar-te anar i acumular la teva retòrica a la llengua (en més d'un sentit i ocasió), de ben segur ke aconseguiries ke alguna dona més decent et fes cas.

    Signat: el germà (molt)gran de la Sara.

    PS: no desesperis, tot arribarà!!

    By Anonymous pollastre, at 23:15  

  • AH!, perdona, no havia vist el post d'abans sobre les rodes de la teva bici!! Jo també sóc "ciclista" (o sia, ke vaig a la biblio en bici), i la meva roda tb té un tap dels ke tu has descrit com a "antics" (jo els hi dic "fins"). Em prenc la llibertat de donar-te una informació que potser ja coneixes(la meva no serà pas una reflexió filosòfica com la dels companys posejadors donada la meva condició de materialista pur), i és la següent: hi ha uns adaptadors que permeten inflar les rodes amb "vàlvules fines" amb els aparells de "vàlvula gruixuda" de les benzineres. El cost és baix i són prou efectives. Sinó, el més recomanable segons el meu parer és comprar una manxa: al Decathlon n'hi ha a partir d'uns quinze euros i sobre els 25 són bastant bones -la meva té aquest preu-; això et donarà autonomia per a inflar les reodes sense haver de dependre de les sempre imprevisibles benzineres.

    By Blogger pollastreraul, at 23:33  

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home