Dat pel cul

Guiada pel glamour que produeix veure un 'jove' fumat i notablement ebri assegut al terra d'una plaça al festival del teatre al carrer de Tàrrega amb una cervesa de litre al davant; una noia amb sandàlies, faldilleta curta i una samarreteta que mai ningú li dirà samarreta ja que li faltaven 2 hectàrees per ser-ho, s'acosta vacil·lant.
Mentre l'adrenalina s'escampa per tot el cos més ràpida que la moto del cabronàs del Pedrosa, ella em dirigeix la mirada i s'acosta segura cap a mi.

Ella: Hola!

Jo: H..o..l..a..

Ella: Aquest got (referint-se al got de cervesa de litre encara mig ple) ens aniria de fàbula (venia amb 2 amigues més).

Jo: Ah si?

Ella: Si!

Ella: ...
Comença a xerrar però no tinc molt clar si he oblidat el que va dir o és que l'admiració per aquella noia perfecte em va imperdir enterar-me de res.
Intento reaccionar.

Jo: I per a què vols el got?

Ella: ...
No sé si no em sent o jo he sommiat que parlava i no ho vaig fer, però segueix dient no sé què mentre intento mantenir la vista prou alçada per no baixar del seu coll exhuberant.
Torno a intentar donar senyals de vida intel·ligent.

Jo: I per a què vols el got?

Ella: Per fer una barreja. Però encara us queda cervesa... Si no us importa m'espero que l'acabeu.

Jo: No, no...

Ella seu al meu costat. Per seure es recolza a la meva cama. Se'm talla la respiració. Noto que estic blanc com un cadàver.

Ella: ...
Diu més coses que no recordo. Les seves cames nues perfectes, a escasos centímetres de les meves, aconsegueixen massacrar la meva capacitat d'autocontrol -que crec bastant alta-, i la mirada em traeix en diverses ocasions. No sembla importar-li. Ans al contrari. Sovint acompanya les seves paraules tocant la meva cama, on concentro totes les meves capacitats sensorials. Crec patir un derramament d'adrenalina.

Jo: ...
De cop recordo que porto una ampolla d'aigua buida a la motxilla, i li ofereixo, no sé amb quines paraules.

Ella: ...
Es mostra satisfeta per l'ampolla i l'agafa. Treu unes tisores del bolso i retalla el cap de l'ampolla.

Durant l'operació ampollar no parar de xerrar. Els seus ulls semblen els d'un àngel enviat a la Terra pel dimoni.
Intercanvi de noms, poblacions i edats, propiciat per ella.

Del que recordo, ve a dir, no sé molt bé com, que llàstima que l'home del parking tinguès 2 filles, ja que no l'importaria fer-li un favor. Es succeixen comentaris d'aquesta temàtica, donant a entendre que "busca a Jack". Tot adobat amb tocaments de la meva cama que em mantenen en tensió. Aprofito per examinar-la de dalt a baix cada cop que es gira per mirar o parlar amb les amigues. 13 sobre 10.

Mitja ampolla de whisky i una mica de coca-loka que duien en una ampolla petita -crec- de coca-loka converteixen l'ampolla d'aigua en contenidor d'una barreja que tumba de la pudor a alcohol que fa.

Jo: Si beveu això, morireu.

Elles: ...
No sé molt bé com, el tema de morir es converteix ràpidament en parlar de ligoteo -de nou-.

Se succeixen les seves paraules, les mirades, els tocament de cama, i els meus intents infructuosos de participar activa i intel·ligement en la conversa.
Em sento confús. Cada cop que la miro veig una noia preciosa, allò que en diriem sense dubtar "TIA BONA"; una d'aquelles noies que cap home al món li podria trobar un defecte. I no exagero. Em pregunto que cony fa al meu costat, i em començo a plantejar opcions sense sentit.
En algun moment de la conversa...

Ella: Que sou "dats pel cul"?

Jo: "Dats pel cul"? No sé què vol dir això!

Elles: -riuen-
Elles: (dirigint-se a ella) tia, que a saco vas!

Ella: no sé... no sé... és igual...

Jo: Bé... no sé si ho soc...

La situació s'allarga, seguint la mateixa tònica.

Una d'elles (que en algun moment abans havia dit alguna cosa així com que buscava dones): Ties, anem a algun lloc, no? No vindrem a Tàrrega per estar segudes bebent i fumant, això és el que fem sempre.

Ella: -Canvia de tema, però no recordo el tema-

Una d'elles: -insisteix en anar algun lloc-

Elles: -no és ràpid ni fàcil, però coincideixen en anar algun lloc, tot i que no saben quin-

Ella: -s'aixeca la última. Un cop en peus, no sé que fa, però el seu bolso acaba del revés, i per efectes de la gravetat, tots els objectes del seu interior, cauen al meu costat-

Elles: -riuen-

Ella: -S'acota a recollir els objectes. Es recolza a la meva cama. Recull coses. L'ajudo. S'aixeca-
Ella: Va, veniu amb nosaltres a algun lloc!!

Jo: -Miro el meu company -feliçment casat-, posa cara de "no em puc aixecar, millor ens quedem a fer uns porros i d'aquí 1 hora ja veurem". Crec que no mou ni un dit per transmetre el missatge visual, però em fa l'efecte que m'acaba de fotre una patada als collons mentre estava distret-.
Jo: Buf... no... ens quedem aquí.

Insisteix un cop més, i inexplicablement torno a expresar la 'meva intenció' de quedar-me.

Ella: Bé, com vulgueu... -o alguna cosa similar-

Elles: -Marxen cap amunt-.
Ella: -Al arribar a la cantonada, just abans de tombar, es gira i em mira-.

Quedo aturdit. 3 minuts més tard començo a reaccionar. El company em fa saber les seves sospites: "dat pel cul" vol dir homosexual. Em maleixo mil cops. M'afanyo a proposar d'anar a alguna banda. Hi anem. Sense intercanviar paraula ni senya gestual alguna, seguim intuitivament el mateix camí pel qual un tros de la meva juventut s'acaba d'esfumar. No la tornaré a veure en tota la nit, però la sensació de "totalment dat pel cul" que m'acompanya la resta de la nit, evita que la pugui oblidar.