Per cagar-se!
Una gastronteritis viscuda en trista foscor i soletat m'ha portat al meu propi blog. O ex-blog, o el que sigui. No sé per quin motiu vaig deixar d'escriure ni per quin motiu vaig desaparèixer d'aquest món desgraciat. Potser volia fugir de la meva part desgraciada, però no ho he aconseguit i al final hi tornes a caure.
La profunda desgràcia no ha canviat ni un mil·límetre des que vaig deixar d'escriure. No airejar aquí les desgràcies en format tragi-còmic potser et fa més seriós i malaltís. Més miserable en el fons.
Segueixo mancat de moltes coses, les mateixes que abans, i més. He agafat un camí solitari i m'he proposat superar-ho tot sense ajut de ningú. Al final sempre arriba un moment que et vens avall.
Ara, amb mal de cap, mal de ventre, malestar, torticulis i una visita al sr.Roca cada poques hores, no he pogut resistir donar-me una mica d'aire escribint en aquest bloc abandonat que ja només jo llegeixo. Autocompasió.
Passar dos dies malalt i sol en la teva pròpia foscor és una desgràcia difícil d'explicar. Et fa sentir gran. Et fa pensar en la gent gran. Et fa venir plorera.
La profunda desgràcia no ha canviat ni un mil·límetre des que vaig deixar d'escriure. No airejar aquí les desgràcies en format tragi-còmic potser et fa més seriós i malaltís. Més miserable en el fons.
Segueixo mancat de moltes coses, les mateixes que abans, i més. He agafat un camí solitari i m'he proposat superar-ho tot sense ajut de ningú. Al final sempre arriba un moment que et vens avall.
Ara, amb mal de cap, mal de ventre, malestar, torticulis i una visita al sr.Roca cada poques hores, no he pogut resistir donar-me una mica d'aire escribint en aquest bloc abandonat que ja només jo llegeixo. Autocompasió.
Passar dos dies malalt i sol en la teva pròpia foscor és una desgràcia difícil d'explicar. Et fa sentir gran. Et fa pensar en la gent gran. Et fa venir plorera.
posted by desgraciat at
19:40
4 Comments:
desgraciat!!
qui ho diu que només ho llegeixes tú?! l'esquelet del teu blog malaltís encara volta com una ànima en pena per aquest món de Déu semi-imaginari que és el Interné
espero que la teva gastroenteritis hagi millorat i amb ella el teu humor, no et sentis desgraciat, de tant en quant va bé fer neteja! segur que la teva renovada flora t'ajuda a païr millor les misèries del futur ;)
By
Anònim, at 14:26
desgraciat! feia temps que no llegia blocs...
això del bloc... ningú ho sap, jo he intentat tornar a escriure molts cops (i tampoc sé pq ho vaig deixar de fer) i ara és un fracàs... he perdut creativitat i només em llegeixen 2 o amb molta sort 3 persones. i a banda d'això, sincerament, ja no em ve de gust escriure.
i només fa 2 estius m'ho passava tan bé per aquí, pel blogger!
fins i tot vaig eliminar el compte de hotmail que havia obert pel bloc precisament... no sé, un arrebato.
en fi, no et preocupis en excés, més o menys tots arrosseguem les nostres desgràcies...
ànims!! (i salut!)
By
maduixot, at 23:18
Veus com no només llegeixes tu? ;)
Ahir no sé a qui li deia, qui ha estat blocaire, ho continua sent... tindrem 80 anys i postejarem que l'artritis reumatoide ens està fent la vida impossible... xDDD
Ànims amb el senyor roca, no desesperis, passa aviat (t'ho dic per experiència... xDDD)
Petonsssssssssssssss
By
Alepsi, at 10:08
Desgraciat. El sol surt cada dia i ens permet sortir de la foscor. Anima't i continua endavant!
By
Marc, at 20:46
Publica un comentari a l'entrada
<< Home