Dat pel cul
Guiada pel glamour que produeix veure un 'jove' fumat i notablement ebri assegut al terra d'una plaça al festival del teatre al carrer de Tàrrega amb una cervesa de litre al davant; una noia amb sandàlies, faldilleta curta i una samarreteta que mai ningú li dirà samarreta ja que li faltaven 2 hectàrees per ser-ho, s'acosta vacil·lant.
Mentre l'adrenalina s'escampa per tot el cos més ràpida que la moto del cabronàs del Pedrosa, ella em dirigeix la mirada i s'acosta segura cap a mi.
Ella: Hola!
Jo: H..o..l..a..
Ella: Aquest got (referint-se al got de cervesa de litre encara mig ple) ens aniria de fàbula (venia amb 2 amigues més).
Jo: Ah si?
Ella: Si!
Ella: ...
Comença a xerrar però no tinc molt clar si he oblidat el que va dir o és que l'admiració per aquella noia perfecte em va imperdir enterar-me de res.
Intento reaccionar.
Jo: I per a què vols el got?
Ella: ...
No sé si no em sent o jo he sommiat que parlava i no ho vaig fer, però segueix dient no sé què mentre intento mantenir la vista prou alçada per no baixar del seu coll exhuberant.
Torno a intentar donar senyals de vida intel·ligent.
Jo: I per a què vols el got?
Ella: Per fer una barreja. Però encara us queda cervesa... Si no us importa m'espero que l'acabeu.
Jo: No, no...
Ella seu al meu costat. Per seure es recolza a la meva cama. Se'm talla la respiració. Noto que estic blanc com un cadàver.
Ella: ...
Diu més coses que no recordo. Les seves cames nues perfectes, a escasos centímetres de les meves, aconsegueixen massacrar la meva capacitat d'autocontrol -que crec bastant alta-, i la mirada em traeix en diverses ocasions. No sembla importar-li. Ans al contrari. Sovint acompanya les seves paraules tocant la meva cama, on concentro totes les meves capacitats sensorials. Crec patir un derramament d'adrenalina.
Jo: ...
De cop recordo que porto una ampolla d'aigua buida a la motxilla, i li ofereixo, no sé amb quines paraules.
Ella: ...
Es mostra satisfeta per l'ampolla i l'agafa. Treu unes tisores del bolso i retalla el cap de l'ampolla.
Durant l'operació ampollar no parar de xerrar. Els seus ulls semblen els d'un àngel enviat a la Terra pel dimoni.
Intercanvi de noms, poblacions i edats, propiciat per ella.
Del que recordo, ve a dir, no sé molt bé com, que llàstima que l'home del parking tinguès 2 filles, ja que no l'importaria fer-li un favor. Es succeixen comentaris d'aquesta temàtica, donant a entendre que "busca a Jack". Tot adobat amb tocaments de la meva cama que em mantenen en tensió. Aprofito per examinar-la de dalt a baix cada cop que es gira per mirar o parlar amb les amigues. 13 sobre 10.
Mitja ampolla de whisky i una mica de coca-loka que duien en una ampolla petita -crec- de coca-loka converteixen l'ampolla d'aigua en contenidor d'una barreja que tumba de la pudor a alcohol que fa.
Jo: Si beveu això, morireu.
Elles: ...
No sé molt bé com, el tema de morir es converteix ràpidament en parlar de ligoteo -de nou-.
Se succeixen les seves paraules, les mirades, els tocament de cama, i els meus intents infructuosos de participar activa i intel·ligement en la conversa.
Em sento confús. Cada cop que la miro veig una noia preciosa, allò que en diriem sense dubtar "TIA BONA"; una d'aquelles noies que cap home al món li podria trobar un defecte. I no exagero. Em pregunto que cony fa al meu costat, i em començo a plantejar opcions sense sentit.
En algun moment de la conversa...
Ella: Que sou "dats pel cul"?
Jo: "Dats pel cul"? No sé què vol dir això!
Elles: -riuen-
Elles: (dirigint-se a ella) tia, que a saco vas!
Ella: no sé... no sé... és igual...
Jo: Bé... no sé si ho soc...
La situació s'allarga, seguint la mateixa tònica.
Una d'elles (que en algun moment abans havia dit alguna cosa així com que buscava dones): Ties, anem a algun lloc, no? No vindrem a Tàrrega per estar segudes bebent i fumant, això és el que fem sempre.
Ella: -Canvia de tema, però no recordo el tema-
Una d'elles: -insisteix en anar algun lloc-
Elles: -no és ràpid ni fàcil, però coincideixen en anar algun lloc, tot i que no saben quin-
Ella: -s'aixeca la última. Un cop en peus, no sé que fa, però el seu bolso acaba del revés, i per efectes de la gravetat, tots els objectes del seu interior, cauen al meu costat-
Elles: -riuen-
Ella: -S'acota a recollir els objectes. Es recolza a la meva cama. Recull coses. L'ajudo. S'aixeca-
Ella: Va, veniu amb nosaltres a algun lloc!!
Jo: -Miro el meu company -feliçment casat-, posa cara de "no em puc aixecar, millor ens quedem a fer uns porros i d'aquí 1 hora ja veurem". Crec que no mou ni un dit per transmetre el missatge visual, però em fa l'efecte que m'acaba de fotre una patada als collons mentre estava distret-.
Jo: Buf... no... ens quedem aquí.
Insisteix un cop més, i inexplicablement torno a expresar la 'meva intenció' de quedar-me.
Ella: Bé, com vulgueu... -o alguna cosa similar-
Elles: -Marxen cap amunt-.
Ella: -Al arribar a la cantonada, just abans de tombar, es gira i em mira-.
Quedo aturdit. 3 minuts més tard començo a reaccionar. El company em fa saber les seves sospites: "dat pel cul" vol dir homosexual. Em maleixo mil cops. M'afanyo a proposar d'anar a alguna banda. Hi anem. Sense intercanviar paraula ni senya gestual alguna, seguim intuitivament el mateix camí pel qual un tros de la meva juventut s'acaba d'esfumar. No la tornaré a veure en tota la nit, però la sensació de "totalment dat pel cul" que m'acompanya la resta de la nit, evita que la pugui oblidar.
Mentre l'adrenalina s'escampa per tot el cos més ràpida que la moto del cabronàs del Pedrosa, ella em dirigeix la mirada i s'acosta segura cap a mi.
Ella: Hola!
Jo: H..o..l..a..
Ella: Aquest got (referint-se al got de cervesa de litre encara mig ple) ens aniria de fàbula (venia amb 2 amigues més).
Jo: Ah si?
Ella: Si!
Ella: ...
Comença a xerrar però no tinc molt clar si he oblidat el que va dir o és que l'admiració per aquella noia perfecte em va imperdir enterar-me de res.
Intento reaccionar.
Jo: I per a què vols el got?
Ella: ...
No sé si no em sent o jo he sommiat que parlava i no ho vaig fer, però segueix dient no sé què mentre intento mantenir la vista prou alçada per no baixar del seu coll exhuberant.
Torno a intentar donar senyals de vida intel·ligent.
Jo: I per a què vols el got?
Ella: Per fer una barreja. Però encara us queda cervesa... Si no us importa m'espero que l'acabeu.
Jo: No, no...
Ella seu al meu costat. Per seure es recolza a la meva cama. Se'm talla la respiració. Noto que estic blanc com un cadàver.
Ella: ...
Diu més coses que no recordo. Les seves cames nues perfectes, a escasos centímetres de les meves, aconsegueixen massacrar la meva capacitat d'autocontrol -que crec bastant alta-, i la mirada em traeix en diverses ocasions. No sembla importar-li. Ans al contrari. Sovint acompanya les seves paraules tocant la meva cama, on concentro totes les meves capacitats sensorials. Crec patir un derramament d'adrenalina.
Jo: ...
De cop recordo que porto una ampolla d'aigua buida a la motxilla, i li ofereixo, no sé amb quines paraules.
Ella: ...
Es mostra satisfeta per l'ampolla i l'agafa. Treu unes tisores del bolso i retalla el cap de l'ampolla.
Durant l'operació ampollar no parar de xerrar. Els seus ulls semblen els d'un àngel enviat a la Terra pel dimoni.
Intercanvi de noms, poblacions i edats, propiciat per ella.
Del que recordo, ve a dir, no sé molt bé com, que llàstima que l'home del parking tinguès 2 filles, ja que no l'importaria fer-li un favor. Es succeixen comentaris d'aquesta temàtica, donant a entendre que "busca a Jack". Tot adobat amb tocaments de la meva cama que em mantenen en tensió. Aprofito per examinar-la de dalt a baix cada cop que es gira per mirar o parlar amb les amigues. 13 sobre 10.
Mitja ampolla de whisky i una mica de coca-loka que duien en una ampolla petita -crec- de coca-loka converteixen l'ampolla d'aigua en contenidor d'una barreja que tumba de la pudor a alcohol que fa.
Jo: Si beveu això, morireu.
Elles: ...
No sé molt bé com, el tema de morir es converteix ràpidament en parlar de ligoteo -de nou-.
Se succeixen les seves paraules, les mirades, els tocament de cama, i els meus intents infructuosos de participar activa i intel·ligement en la conversa.
Em sento confús. Cada cop que la miro veig una noia preciosa, allò que en diriem sense dubtar "TIA BONA"; una d'aquelles noies que cap home al món li podria trobar un defecte. I no exagero. Em pregunto que cony fa al meu costat, i em començo a plantejar opcions sense sentit.
En algun moment de la conversa...
Ella: Que sou "dats pel cul"?
Jo: "Dats pel cul"? No sé què vol dir això!
Elles: -riuen-
Elles: (dirigint-se a ella) tia, que a saco vas!
Ella: no sé... no sé... és igual...
Jo: Bé... no sé si ho soc...
La situació s'allarga, seguint la mateixa tònica.
Una d'elles (que en algun moment abans havia dit alguna cosa així com que buscava dones): Ties, anem a algun lloc, no? No vindrem a Tàrrega per estar segudes bebent i fumant, això és el que fem sempre.
Ella: -Canvia de tema, però no recordo el tema-
Una d'elles: -insisteix en anar algun lloc-
Elles: -no és ràpid ni fàcil, però coincideixen en anar algun lloc, tot i que no saben quin-
Ella: -s'aixeca la última. Un cop en peus, no sé que fa, però el seu bolso acaba del revés, i per efectes de la gravetat, tots els objectes del seu interior, cauen al meu costat-
Elles: -riuen-
Ella: -S'acota a recollir els objectes. Es recolza a la meva cama. Recull coses. L'ajudo. S'aixeca-
Ella: Va, veniu amb nosaltres a algun lloc!!
Jo: -Miro el meu company -feliçment casat-, posa cara de "no em puc aixecar, millor ens quedem a fer uns porros i d'aquí 1 hora ja veurem". Crec que no mou ni un dit per transmetre el missatge visual, però em fa l'efecte que m'acaba de fotre una patada als collons mentre estava distret-.
Jo: Buf... no... ens quedem aquí.
Insisteix un cop més, i inexplicablement torno a expresar la 'meva intenció' de quedar-me.
Ella: Bé, com vulgueu... -o alguna cosa similar-
Elles: -Marxen cap amunt-.
Ella: -Al arribar a la cantonada, just abans de tombar, es gira i em mira-.
Quedo aturdit. 3 minuts més tard començo a reaccionar. El company em fa saber les seves sospites: "dat pel cul" vol dir homosexual. Em maleixo mil cops. M'afanyo a proposar d'anar a alguna banda. Hi anem. Sense intercanviar paraula ni senya gestual alguna, seguim intuitivament el mateix camí pel qual un tros de la meva juventut s'acaba d'esfumar. No la tornaré a veure en tota la nit, però la sensació de "totalment dat pel cul" que m'acompanya la resta de la nit, evita que la pugui oblidar.
posted by desgraciat at
01:16
|
15 comments
